martes, 17 de diciembre de 2013
Las Cláusulas Suelo, ¿cabe la devolución de las cuantías indebidamente abonadas?
La práctica totalidad de las entidades bancarias se han apresurado a afirmar, tras la Sentencia del Tribunal Supremos de 9 de mayo de 2013, que aunque se repute nula una cláusula suelo en una hipoteca, no procederá la devolución de las cuantías abonadas indebidamente con carácter retroactivo.
Sin embargo, esto se trata de una verdad a medias utilizada por las entidades bancarias para evitar hacer frente al pago de las cantidades cobradas indebidamente.
La Sentencia del Tribunal Supremo del pasado 9 de mayo resolvió sobre una acción de cesación ejercitada por la Asociación de Usuarios de los Servicios Bancarios (Ausbanc Consumo), acción que sólo dichos colectivos pueden utilizar y que nada tiene que ver con la llamada acción de nulidad individual, cuyos efectos son los desprendidos del artículo 1303 del Código civil y cuya estimación SÍ implicaría la devolución de las cantidades pagadas indebidamente.
Por tanto, existen dos acciones o cauces procesales distintos para eliminar las cláusulas suelo, con régimen jurídico y efectos distintos:
• La acción de Cesación. (Art. 12.1 y 2 de la Ley sobre Condiciones Generales de la Contratación).
Esta primera acción tiene una legitimación activa restringida y es imprescriptible. Su objeto es la obtención de una sentencia que elimine la condición general que se entiende nula y que obligue al demandado a dejar de utilizarla en lo sucesivo, siendo por tanto sus efectos siempre futuros y no "retroactivos". Efectos EX NUNC.
Para que una vez ejercitada esta acción proceda la devolución de las cantidades indebidamente abonadas, debe ejercitarse, de manera acumulada a la misma, la acción de reclamación de cantidad contemplada en el artículo 12.2 de la Ley sobre Condiciones Generales de la Contratación, circunstancia que no se produjo en el caso resuelto por el Tribunal Supremo. Este es el motivo por el cual no hubo condena a la devolución de las cantidades.
• La acción de Nulidad (Artículos 1300 y siguientes del Código Civil)
Por el contrario, la acción de nulidad de la "cláusula suelo", por ser la misma abusiva, tiene por objeto, no la eliminación de la misma para el futuro, sino la declaración de nulidad radical de la misma desde su firma, produciéndose por tanto, en caso de estimación de la demanda, los efectos contemplados en el artículo 1303 del Código Civil (quod nullum est nullum efectum producit), es decir, además de la declaración de nulidad de la cláusula, se obligará a la las partes intervinientes en el contrato a la restitución recíproca de las prestaciones, o lo que es lo mismo, implicarán la obligación de restitución por la entidad financiera del importe indebidamente cobrado al haber aplicado una cláusula declarada nula.
En este caso, estamos ante una eficacia del fallo EX TUNC o desde siempre, produciéndose, por tanto, ese llamado efecto retroactivo. Las últimas sentencias que han resuelto sobre este tipo de acción individual, han concedido la devolución de las cuantías indebidamente cobradas por las entidades bancarias en aplicación del artículo 1303 del CC.
En conclusión, si la "cláusula suelo" de una hipoteca es nula, ES TOTALMENTE POSIBLE LA RECUPERACIÓN DE LAS CUANTÍAS COBRADAS DE MANERA INDEBIDA por las entidades bancarias, mediante el ejercicio de una acción individual de nulidad.
domingo, 29 de julio de 2012
jueves, 26 de julio de 2012
sábado, 14 de julio de 2012
El IVA subirá el 1 de septiembre
El IVA subirá el 1 de septiembre
Em de començar a preparar-nos per l'increment del IVA, del 8% al 10%, del 18% al 21%, i del 8% al 21%.
Em de començar a preparar-nos per l'increment del IVA, del 8% al 10%, del 18% al 21%, i del 8% al 21%.
lunes, 24 de octubre de 2011
jueves, 3 de febrero de 2011
Una sentencia considera que devolver un piso hipotecado salda la deuda
La Sección Segunda de la Audiencia de Navarra ha dictado una sentencia en la que considera que devolver al banco un piso hipotecado es suficiente para saldar la deuda contraída aunque el inmueble haya perdido valor por la crisis y reprocha desde un punto de vista moral la actitud de la entidad.
viernes, 12 de noviembre de 2010
Cessament de l’activitat per a treballadors
Benvolgut client/a,
Amb l’entrada en vigor de la Llei 32/2010, de 5 d’Agost, pel que s’estableix un sistema específic de protecció per cessament de l’activitat per a treballadors autònoms tenim a bé de fer-los un breu resum explicant-los en què consisteix, qui té obligació d’acollir-s’hi i quines conseqüències té.
Aquesta prestació per cessament de l’activitat per a treballadors autònoms és una prestació que inclou situacions de cessament total de l’activitat (temporal o definitiva).
Es requereix com a norma general el tancament de l’establiment obert al públic.
Els requisits seran els següents:
Estar afil-liat al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o al Règim Especial de Treballadors del Mar (RETMA) i tenir cobertes les contigències professional (o sigui, està cotitzant per accidents de treball). No inclou als Agraris.
Tenir un període mínim de cotització al règim RETA/RETMA de 12 mesos.
Trobar-se en situació legal de cessament d’activitat.
No haver complert l’edat mínima ordinària per a tenir dret a una pensió de jubilació.
Trobar-se al corrent de pagament de les quotes del RETA/RETMA.
La situació legal de cessament d’activitat es donarà en aquells casos en què:
En un any complert les pèrdues superiors al 30% o al 20 % en els dos últims anys consecutius al tancament.
Execucions judicials per deutes pendents de com a mínim el 40% dels ingressos corresponents a l’exercici econòmic immediatament anteriors.
Declaració judicial de concurs (Llei concursal 22/2003)
La Retribució que li pertocaria a l’autònom un cop aprobada la situació de Cessament seria:
1. Càlcul de la Base Reguladora Diària a través del promig de la suma de cotització durant els últims 12 mesos anteriors al cessament.
2. La quantia seria el 70% d’aquesta base reguladora diària.
La durada de la prestació anirà en relació al nombre de mesos cotitzats per aquesta modalitat:
PERÍODE COTITZACIÓ (en mesos) PERÍODE PRESTACIÓ
Financiació:
Per a tenir cobertura d’aquesta prestació la quota d’autònoms s’haurà de veure incrementada amb la següent proporció.
Augment de 2,20% sobre la base de cotització de l’autònom.
Disminució del 0,50% de la incapacitat temporal.
Exemple:
1. Cotització mínima mensual 2010: 841,80x2,20%=18,51 euros addicionals.
2. Cotització màxima mensual 2010: 3198x2,20%=70,35 euros addicionals.
Amb l’entrada en vigor de la Llei 32/2010, de 5 d’Agost, pel que s’estableix un sistema específic de protecció per cessament de l’activitat per a treballadors autònoms tenim a bé de fer-los un breu resum explicant-los en què consisteix, qui té obligació d’acollir-s’hi i quines conseqüències té.
Aquesta prestació per cessament de l’activitat per a treballadors autònoms és una prestació que inclou situacions de cessament total de l’activitat (temporal o definitiva).
Es requereix com a norma general el tancament de l’establiment obert al públic.
Els requisits seran els següents:
Estar afil-liat al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) o al Règim Especial de Treballadors del Mar (RETMA) i tenir cobertes les contigències professional (o sigui, està cotitzant per accidents de treball). No inclou als Agraris.
Tenir un període mínim de cotització al règim RETA/RETMA de 12 mesos.
Trobar-se en situació legal de cessament d’activitat.
No haver complert l’edat mínima ordinària per a tenir dret a una pensió de jubilació.
Trobar-se al corrent de pagament de les quotes del RETA/RETMA.
La situació legal de cessament d’activitat es donarà en aquells casos en què:
En un any complert les pèrdues superiors al 30% o al 20 % en els dos últims anys consecutius al tancament.
Execucions judicials per deutes pendents de com a mínim el 40% dels ingressos corresponents a l’exercici econòmic immediatament anteriors.
Declaració judicial de concurs (Llei concursal 22/2003)
La Retribució que li pertocaria a l’autònom un cop aprobada la situació de Cessament seria:
1. Càlcul de la Base Reguladora Diària a través del promig de la suma de cotització durant els últims 12 mesos anteriors al cessament.
2. La quantia seria el 70% d’aquesta base reguladora diària.
La durada de la prestació anirà en relació al nombre de mesos cotitzats per aquesta modalitat:
PERÍODE COTITZACIÓ (en mesos) PERÍODE PRESTACIÓ
Financiació:
Per a tenir cobertura d’aquesta prestació la quota d’autònoms s’haurà de veure incrementada amb la següent proporció.
Augment de 2,20% sobre la base de cotització de l’autònom.
Disminució del 0,50% de la incapacitat temporal.
Exemple:
1. Cotització mínima mensual 2010: 841,80x2,20%=18,51 euros addicionals.
2. Cotització màxima mensual 2010: 3198x2,20%=70,35 euros addicionals.
lunes, 8 de noviembre de 2010
Fiscalitat de la transmissió de patrimoni entre cònjuges a Catalunya
Actualment la llei de l‘impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats estableix que en cas de divorci, en el règim de ganancials, les transmissions entre els cònjuges es troben exemptes de tributar per l’impost de transmissions patrimonials. Encara que la llei no diu res respecte el règim de separació de béns, que es el que regeix a Catalunya, fins ara els Tribunals obligaven a la Generalitat ha aplicar la exempció per analogia. I així, tenim innumerables sentències els darrers anys, sense més lluny aquest mateix any 2010 (just abans de la sentencia del T.SUPREM, el despatx ha rebut la darrera resolució favorable del TEAR de Catalunya).
Es a dir, si ambdós cònjuges disposaven d´una vivenda al 50% i s’atribuïa la titularitat a un sol dels cònjuges el 100%, i es compensava a l’altre, per exemple, amb una quantitat de diners, fins ara, per analogia aquestes transmissions estaven exemptes, al igual que estan exemptes per les parelles casades sota el règim econòmic matrimonial de ganancials.
Tanmateix, tot i el criteri mantingut pels tribunals catalans, el actual Govern de la Generalitat de Catalunya, desconeixent per quin motiu (que no sigui el simple recaptador) va recórrer davant Tribunal Suprem la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al·legant que no es pot aplicar l’exempció del impost a Catalunya donat que la llei no diu res del règim de separació de béns, només parla del règim de ganancials.
El Tribunal Suprem desconeixent la realitat i considerant que no paguem prou els catalans li ha donat la raó al actual Govern de la Generalitat de Catalunya considerant que es cert que la Llei General Tributària no parla del règim de separacions i, per tant, a partir del 1 de juliol de 2010, el Govern de la la Generalitat emparat en aquesta sentència ha començat a liquidar les transmissions del patrimoni entre cònjuges per l’impost de Transmissions Patrimonials, com si d’una transmissió entre estranys es tractes, simples COMUNERS.
Així doncs, en aquest aspecte Catalunya es troba en una situació de desavantatge respecte Espanya, donat que en els divorcis que es compensi amb patrimoni els catalans hem de pagar el 7%, quan a la resta d’Espanya això no es així.
El Partit Popular DEFENSANT ELS INTERESSOS DELS SEUS ENEMICS ELS CATALANS ha presentat una iniciativa per modificar la Llei General Tributària i que l’exempció també es practiqui al règim de separació de béns per tal de que en els divorcis catalans que entre els cònjuges es compensin amb patrimoni també s’apliqui l’exempció del Impost de Transmissions Patrimonials, AFEGINT PER A CATALUNYA el règim de separació de béns, doncs a la fi, és el règim econòmic matrimonial que regeix a Catalunya.
Es a dir, si ambdós cònjuges disposaven d´una vivenda al 50% i s’atribuïa la titularitat a un sol dels cònjuges el 100%, i es compensava a l’altre, per exemple, amb una quantitat de diners, fins ara, per analogia aquestes transmissions estaven exemptes, al igual que estan exemptes per les parelles casades sota el règim econòmic matrimonial de ganancials.
Tanmateix, tot i el criteri mantingut pels tribunals catalans, el actual Govern de la Generalitat de Catalunya, desconeixent per quin motiu (que no sigui el simple recaptador) va recórrer davant Tribunal Suprem la resolució del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya al·legant que no es pot aplicar l’exempció del impost a Catalunya donat que la llei no diu res del règim de separació de béns, només parla del règim de ganancials.
El Tribunal Suprem desconeixent la realitat i considerant que no paguem prou els catalans li ha donat la raó al actual Govern de la Generalitat de Catalunya considerant que es cert que la Llei General Tributària no parla del règim de separacions i, per tant, a partir del 1 de juliol de 2010, el Govern de la la Generalitat emparat en aquesta sentència ha començat a liquidar les transmissions del patrimoni entre cònjuges per l’impost de Transmissions Patrimonials, com si d’una transmissió entre estranys es tractes, simples COMUNERS.
Així doncs, en aquest aspecte Catalunya es troba en una situació de desavantatge respecte Espanya, donat que en els divorcis que es compensi amb patrimoni els catalans hem de pagar el 7%, quan a la resta d’Espanya això no es així.
El Partit Popular DEFENSANT ELS INTERESSOS DELS SEUS ENEMICS ELS CATALANS ha presentat una iniciativa per modificar la Llei General Tributària i que l’exempció també es practiqui al règim de separació de béns per tal de que en els divorcis catalans que entre els cònjuges es compensin amb patrimoni també s’apliqui l’exempció del Impost de Transmissions Patrimonials, AFEGINT PER A CATALUNYA el règim de separació de béns, doncs a la fi, és el règim econòmic matrimonial que regeix a Catalunya.
Els Lletrats del despatx proposaran als seus clients:
Per als més agosarats, que liquidin exempts, i no acceptin les liquidacions complementàries que realitzi el Govern de la Generalitat de Catalunya, plantejan tots els recursos que els hi permet la Llei, fins al Tribunal Constitucional o el Tribunal Europeu, si cal, per infracció de l’article 14 de la Constitució Espanyola, per una banda, i per un altra banda, per si en un futur es modifica la LGT (tal com a proposat el Partit Popular) o es modifica la normativa catalana que regula l’Impost de Transmissions Patrimonials a Catalunya; doncs de fer-se la modificació de la Llei, es podria fer amb caràcter retroactiu a data juliol del 2010, en els mateixos termes o amb una norma similar a la fixada per les pensions de viduïtat dels cònjuges fallits entre el dia 1 de gener del 2008 i el 31 de desembre del 2009 (veure el Bloc), en relació a l’existència o inexistència de una pensió compensatòria en el Conveni Regulador del Divorci.
Pels més moderats, que liquidin com al 1%, com d’una dissolució de condomini normal o general. I gaudir així també de l’exempció de la renta que estableix la Llei per a la Renta de les Persones Físiques, al fer una dissolució de condomini derivat de la liquidació del règim econòmic matrimonial per causa de separació o divorci. I, en el cas que l’actual Govern de la Generalitat de Catalunya li practiques liquidació complementària, plantejarem tots els recursos que permet la Llei, en el mateix sentit que el paràgraf anterior.
miércoles, 3 de noviembre de 2010
PENSIÓN DE VIUDEDAD. NOVEDAD PARA EL AÑO 2010. AFECTA A FALLECIMIENTOS AÑO 2008 Y 2009.
Con la reforma de la Ley, se establecen varios SUPUESTOS:
1.- quién cobra una pensión compensatoria:
2.- quién no cobra una pensión compensatoria:
Tendrá derecho al reconocimiento del derecho a la pensión de viudedad, y no quedará condicionado a que la persona divorciada o separada judicialmente sea acreedora de la pensión compensatoria, cuando entre la fecha del divorcio o de la separación judicial y la fecha del fallecimiento del causante de la pensión de viudedad haya transcurrido un período de tiempo no superior a diez años, siempre que el vínculo matrimonial haya tenido una duración mínima de diez años y además concurra en el beneficiario alguna de las condiciones siguientes:
a) La existencia de hijos comunes del matrimonio o
b) que tenga una edad superior a los 50 años en la fecha del fallecimiento del causante de la pensión.
La cuantía de la pensión de viudedad resultante se calculará de acuerdo con la normativa vigente con anterioridad a la fecha de entrada en vigor de la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de Medidas en Materia de Seguridad Social. En cualquier caso, la separación o divorcio debe haberse producido con anterioridad a la fecha de la entrada en vigor de la Ley 40/2007, de 4 de diciembre, de Medidas en Materia de Seguridad Social.
Lo dispuesto en esta disposición transitoria será también de aplicación a los hechos causantes producidos entre el 1 de enero de 2008 y el 31 de diciembre de 2009, e igualmente les será de aplicación lo dispuesto en el artículo 174, apartado 2, de esta Ley ". ..."
3.- quién paga una pensión compensatoria:
El viudo/a que hubiera sido deudor/a de la pensión compensatoria en el convenio de separación o de divorcio no tendrá derecho a percibir la pensión de viudedad del otro cónyuge o excónyuge.
CASO CONCRETO: Le reconocen derecho a la aplicación de la nueva Ley, pero no le estiman el recurso. Le remiten a una nueva solicitud, una nueva petición, una nueva presentación.
¿Por qué el recurrente insiste, si ya le dieron la razón en la instancia?
Pues, porque una nueva solicitud implica la pérdida de las pensiones generadas entre la fecha de la anterior solicitud (julio 2008) y la fecha de la nueva solicitud (fecha de la sentencia y días posteriores para tramitar la documentación y presentarla). Y siendo que la ley es aplicable a su caso, pues establece una aplicación casi retroactiva, aunque únicamente para el período enero 2008 a diciembre del 2009, no entiende la recurrente esa denegación, aunque si se entiende en términos formales y económicos.
Formales, porque la petición se formuló con la Ley aplicable en el año 2008, que denegaba pensiones de viudedad salvo la existencia de pensión compensatoria, en el convenio de separación o divorcio.
Económicos, porque le puede suponer una pérdida de una cantidad importante, por ejemplo, en una pensión de 500 euros la pérdida podría llegar a los 7.000-9.000 euros, dependiendo de la cuantía de la pensión, de la fecha de la nueva solicitud, por ejemplo septiembre/noviembre 2009. Esta cantidad se la ahorra la administración si no se le reconocen las prestaciones desde el momento en que falleció, pues existe un plazo administrativo para presentar la solicitud, y dentro de dicho plazo se abona la pensión desde la fecha del fallecimiento. Fuera de ese plazo, se abonan las pensiones desde la fecha en que se solicita.
Que harían nuestros letrados:
-Por un lado, alegar que no ha prescrito el plazo administrativo, y que deben abonarse las pensiones desde la fecha de la defunción. Pues con la presentación de la primera solicitud, se interrumpió. Y como la nueva ley, con carácter retroactivo, añade los fallecimientos durante el período 2008-2009, debería también abonar las pensiones desde la fecha de defunción.
- En todo caso, y como mínimo exigir la percepción de las pensiones desde enero del 2010, fecha entrada vigor de la NUEVA LEY. Con independencia de la fecha de presentación, en todo caso, si se presenta en un plazo prudencial después de la notificación de la sentencia, y/o de la notificación de la resolución del recurso.
Estudiar caso por caso, para plantear cual debe ser la mejor estrategia para ese cliente y así obtener el máximo beneficio, es nuestra premisa.
martes, 2 de noviembre de 2010
Guarda i custòdia compartida preferent en el nou codi civil català
El llibre segon del nou Codi Civil Català que entrarà en vigor el pròxim 1 de gener estableix una nova regulació en les relacions entre progenitors i fills després de la ruptura del matrimoni. La nova regulació estableix que els progenitors, tant si el procés és de mutu acord o contenciós presentaran un pla de parentalitat en el que organitzaran per si mateixos la cura i guarda dels fills. Així, s'atorgarà de forma preferent, encara que no per defecte la custòdia compartida. En cas de no haver-hi acord, o si el mateix no és aprovat, l'autoritat judicial distribuirà les responsabilitats dels pares de la forma més convenient als interessos dels menors, ponderant diferents criteris, intentant en la mesura possible que la separació no alteri les responsabilitats dels progenitors amb els seus fills i que aquestes responsabilitats mantinguin el seu caràcter compartit i s'exerceixin conjuntament, abandonant d'aquesta manera el principi general segons el qual la ruptura dels progenitors significava automàticament que els fills s'apartaven d'un d'ells per encomanar la seva guarda individualment a l'altre.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)